θέμερος

θεμερῶπις

θεμίζω
θεμερ·ῶπις, ιδος, adj. f. qui a l’air posé, l’aspect grave, Empéd. 23 Mullach ; d’où réservé, timide, Eschl. Pr. 134.
Étym. θέμερος, ὤψ.