θηριόω-ῶ
Θηριππίδηςθηριόω-ῶ :
I changer en bête
sauvage, Naz. ||
II au
pass.
1 devenir une bête
sauvage, Eub. 3, 254
Meineke ||
2 devenir brutal,
irascible, Plat. Leg. 935a ||
3 être infesté de vers,
Th. C.P.
5, 18, 1 ; Ath.
450a ||
4 en
parl. d’un ulcère, devenir malin, s’ulcérer, Diosc. 3, 11.
Étym.
θηρίον.