τραχήλιον

τραχηλισμός

τραχηλιστήρ
τραχηλισμός, οῦ () [] action de renverser qqn le cou en arrière, Plut. M. 526e ; Luc. Lex. 5 ; Ath. 14f.
Étym. τραχηλίζω.