αἰψηροκέλευθος

αἰψηρός

ἀΐω
αἰψηρός, ά, όν, prompt, rapide, Od. 4, 103 ; λῦσεν δ’ ἀγορὴν αἰψηρήν, Il. 19, 276, il congédia rassemblée qui se dispersa aussitôt.
Étym. αἶψα.