ἀτασθαλία

ἀτασθάλλω

ἀτάσθαλος
ἀτασθάλλω (seul. part. prés.) [ᾰτ] être follement orgueilleux, d’où :
1 être inique, Od. 18, 57 ||
2 être coupable, Od. 19, 88.
Étym. ἀτάσθαλος.