δια·πόντιος, ος,
ον :
1 qui se trouve au delà de
la mer, transmarin : γᾶ δ.
Eschl. Ch.
352, terre d’outre-mer ; πόλεμος, Thc. 1, 141, guerre d’outre-mer ||
2 qui traverse la mer,
Alex. (Ath.
165a) ;
Thcr. Idyl.
14, 55 ; Plut.
M. 750b.
Étym.
διά, πόντος.