δύσφρων
δυσφυήςδύσ·φρων, ων, ον,
gén. ονος :
1 triste, affligeant,
Eschl. Ag.
547 ; Soph.
O.C. 202 ;
Eur. Andr.
1043 ||
2 malfaisant, funeste,
en parl. de pers. Eschl. Ag. 608 ; Anth. 7, 79 ; en parl. de
serpents, Eschl. Suppl. 511 ; en parl. de choses, Eschl.
Ag. 834 ;
Eur. Andr.
287 ||
3 insensé, Eschl. Sept. 874 ; Soph. Ant. 1261.
Étym.
δ. φρήν.