εὐεμής

εὐεμπτωσία

εὐέμπτωτος
εὐεμπτωσία, ας ()
1 inclination, tendance à, Stob. Ecl. 2, 182 ; Clém. Pæd. 1, 2, p. 80 ||
2 accidents auxquels le corps est facilement exposé, Posidon. (Gal. 5, 145 e, 157 b) ; DL. 7, 115.
Étym. εὐέμπτωτος.