εὐπαιδεύτως

εὐπαιδία

εὔπαις
εὐπαιδία, ας () bonheur d’avoir de beaux ou de bons enfants, Eschl. fr. 281, Eur. Suppl. 490, Ion 678 ; Ar. Vesp. 1512 ; Isocr. 229c.
Étym. εὔπαις.