εὐπλεκής

εὔπλεκτος

εὔπλευρος
εὔ·πλεκτος, ος, ον, bien tressé (corde, filet, chevelure) Il. 23, 115 ; Eur. Bacch. 870 ; Anth. 5, 287 ; εὔ. δίφρος, Il. 23, 335, char dont les côtés sont en osier bien tressé ||
E Épq. ἐΰπλ. Il. ll. cc. ; fém. -η, Nonn. D. 13, 200.
Étym. εὖ, πλέκω.