ἐκτύφω

ἕκτωρ

Ἕκτωρ
ἕκτωρ, ορος (ὁ, ἡ) qui tient fortement, qui retient, en parl. de Zeus, Sapph. 149 ; ὁ ἕ. Luc. Lex. 15 (cf. Lyc. 100) ancre.
Étym. ἔχω ; cf. ἕστωρ.