ἱπποκάνθαρος

ἱπποκέλευθος

ἱπποκενταύρειος
ἱππο·κέλευθος, ος, ον :
1 qui combat (propr. qui s’avance) sur un char, Il. 16, 126, etc. ||
2 qui voyage à cheval, Anth. 9, 210.
Étym. ἵ. κέλευθος.