ἰαλεμίστρια

ἰάλεμος

ἰάλλω
ἰάλεμος, ου () [] lamentation, chant funèbre, Eur. Ph. 1034, etc. ; Ath. 619b ||
E Ion. ἰήλ- Eschl. Suppl. 115, etc.
Étym. ἰά.
ἰάλεμος, ος, ον [] malheureux, mélancolique, Eur. H.f. 109 ; Mén. (Stob. Fl. 64, 1); en parl. de poètes, Luc. Pseud. 24 ; de médecins, Gal. 8, 835.
Étym. v. le préc.