καρπώσιμος

κάρπωσις

καρπωτός
κάρπωσις, εως ()
1 jouissance, possession, Xén. Cyr. 4, 5, 16 ||
2 offrande de fruits sur l’autel, sacrifice, Spt. Lev. 4, 10 ; Job 42, 8, etc.
Étym. καρπόω.