κεῖθεν
κεῖθικεῖθεν, adv.
(avec idée de lieu)
1 de là, Il. 21, 42 ; Od. 1, 285, etc. ||
2 p.
ext. là, sans mouv. A. Rh. 2, 914 ;
Eur. Or.
1411 ; ou même avec
mouv. c. κεῖσε (p. attract. devant ὅθεν)
Soph. O.C.
1227 (avec idée de
temps) dès lors, désormais, Il.
15, 234.
Étym.
épq. et ion. c.
ἐκεῖθεν.