Κολλητής

κολλητικός

κολλητός
κολλητικός, ή, όν, qui a la propriété de coller, de souder, Arstt. Probl. 21, 11 et 16 ; Plut. M. 952b ; p. suite, de cicatriser, Diosc. 1, 112 ; 3, 89.
Étym. κολλητός.