μύκη

μυκηθμός

μύκημα
μυκηθμός, οῦ () [] mugissement, Il. 18, 575 ; Od. 12, 265 ; Eschl. (Str. 580) ; Thcr. Idyl. 25, 98 ; en parl. d’un tremblement de terre, A. Rh. 3, 864 ; Pol. 12, 25, 20, etc.
Étym. μυκάομαι.