παρεμπίπτω

παρεμπλάσσω

παρεμπλαστικός
παρ·εμπλάσσω, att. -πλάττω, boucher, fermer, en parl. d’une plaie, des pores, etc. Diosc. 5, 152, etc. ; A. Tr. 2, p. 155.