πολιτογραφία

πολιτοκοπέω-ῶ

πολιτοκοπία
πολιτοκοπέω-ῶ []
1 capter la faveur de ses concitoyens, Diph. (Com. fr. 4, 429) ||
2 se moquer de, outrager, Plat. com. 2-2, 650 Mein.
Étym. *πολιτοκόπος de πολίτης, κόπτω.