πτερόφοιτος

πτεροφόρος

πτεροφυέω-ῶ
πτερο·φόρος, ος, ον, qui porte des ailes, ailé, Eschl. Ag. 1147 ; Eur. Or. 317 ; Ar. Av. 1757 ; fig. en parl. de la foudre, Ar. Av. 1714 ; ὁ πτ. Plut. Oth. 4, courrier impérial chez les Romains.
Étym. πτ. φέρω.