στερίσκω
στεριφοποιέω-ῶστερίσκω (seul.
prés.) priver, spolier, Thc.
2, 43 ; Artém.
1, 44 ; 2, 3,
d’où, au pass.
(seul. prés.)
être privé de, gén. Hdt. 4, 159 ; 7, 162 ; Thc. 1, 73 ; 2, 49 ;
Eur. Suppl.
1093 ; Agathon
(Arstt. Nic.
6, 2, 6).
Étym.
στερέω.