ἀπερίπτωτος

ἀπεριπτώτως

ἀπερισάλπιγκτος
ἀπεριπτώτως, adv. sans être exposé à tomber ou à faillir, Arr. Epict. 1, 1, 31 ||
Cp. -ότερον, Arr. Epict. 4, 6, 26.