διπενθημιμερής

διπενθημιμερικός

διπηχυαῖος
διπενθημιμερικός, ή, όν, de deux penthémimères, Mar. plot. sac. 6, 512, 10 Grammatici latini Keil ; 517, 19 Grammatici latini Keil.
Étym. v. le préc.