ἑτεροκλινῶς

ἑτερόκλιτος

ἑτεροκλονέω-ῶ
ἑτερό·κλιτος, ος, ον [] dont la déclinaison procède de thèmes différents, hétéroclite, Drac. 37, 19 ; Dysc. Pron. 274c ; Synt. 102, 12.
Étym. ἕ. κλίνω.